Aristòtil va ser un destacat pensador grec, les idees van tenir gran influència en la història de la filosofia. Va néixer a Estagira, Macedònia, a 382 aC als 17 anys es va traslladar a Atenes i va ingressar a l'Acadèmia de Plató, de qui va ser deixeble. Després de la mort del seu mestre es va traslladar a Macedònia, on el rei Filip II li va confiar l'educació del seu fill Alexandre, qui més tard seria conegut com Alexandre el Gran i es convertiria en un dels principals líders militars de l'Antiguitat. Aristòtil va fundar a Atenes la seva pròpia escola, a la qual va anomenar Liceu. En 323 aC va esclatar a Atenes un moviment antimacedonis, després de la mort d'Alexandre Magne, que el va obligar a abandonar la ciutat ja escapar a Calcis, on va morir el 322 aC Aristòtil va sostenir que l'univers està constituït per substàncies, cadascuna de les quals existeix en si mateixa. Els conceptes universals (equivalents a les idees platòniques) només existeixen en objectes concrets. Atribuir una importància crucial a la distinció entre matèria i forma.
Entre les seves obres principals hi ha Organon (escrits lògics), Ètica a Nicòmac, Física, Metafísica, Política, Retòrica i Poètica.
Pensadors àrabs, com Averrois, i jueus, com Maimònides, van traduir a Aristòtil i introduir les seves idees a l'Europa medieval. Els filòsofs escolàstics, el màxim exponent va ser Tomàs d'Aquino, es van basar en el pensament aristotèlic per elaborar les seves concepcions teològiques. Amb el neoescolasticisme de Jacques Maritain i altres pensadors, les idees d'Aristòtil van cobrar renovada vigència en el segle XX.